el 24 de març tindrem el màxim de la Pluja d'estrelles. de les Virgínides, del 25 de gener al 15 d'abril.
Dijous 10 de juny
Ponència sobre ESTRELLES VARIABLES
- Tècniques d’observació en visual i CCD
- Anàlisi estadístic.
A càrrec de Pere Closas, soci d’Aster
Telèfon: 93 451 44 88 dimarts i dijous de 19 a 21 h
Dissabte 26 de juny
Hora 22 h
Lloc:Castell de Montjuïc
Sortida d’observació d’estrelles variables
Activitat per a socis d'Aster
Dissabte 13 de novembre
Hora: 17 h
Lloc: COSMOS, Grup d’Astronomia de Mataró
c/ Bonaire 25, àtic - MATARÓ
• Conferència: "Introducció a l'observació d'estels variables", a càrrec Pere Closes, soci d’Aster
• Sortida d’observació de variables
SORTIDA D'OBSERVACIÓ DE LA PLUJA D'ESTRELLES
Aprofitarem per a fer observació de planetes i altres objectes interessants que la nit de Barcelona ens permeti.
Hora de 22 a 24 h
Telèfon de contacte: 93 451 44 88 dimarts i dijous de 19 a 21 h
Secció d´estrelles variables
"Fotometria sobre imatges DSLR" a carrec de Pere Closas, soci d´Aster.
19.00 hores
Dimecres 26 d'abril - Conferència "Henrietta Swan Leavitt: observant estrelles variables"
Ponent : Sr. Javier CASTELO. Professor jubilat de l'àrea de Física Atòmica, Molecular i Nuclear de la UAB i divulgador de temes relacionats amb la Física, l'Astronomia, el Medi Ambient i Història de la Ciència.
"Fa un segle, en un abarrotat despatx de l’Observatori de Harvard, en el temps en què a les dones els estava vetat tenir carrera científica, una dona brillant, avui gairebé oblidada, va descobrir una llei que va transformar la cosmologia i va permetre que es descobrís la immensitat de l’Univers".
En aquesta xerrada descobrirem les respostes a aquestes i altres preguntes.
Podeu accedir a la invitació fent clic aqui: ConfAbr2017
Us hi esperem
19.00 hores
Dimarts 9 d'octubre - Conferència "Recepta d'estrelles"
Ponent: Meritxell Sardà. Sòcia d’Aster. Llicenciada en Física.
"De gas i pols a estrella. Com es cuina tot plegat?. En els núvols moleculars del medi interestel·lar hi trobem els ingredients de les estrelles però com s’esdevé el procés? Com pot la gravetat, finalment, vèncer les forces que volen estripar els núvols fins encendre un astre?
La gravetat inicia el col·lapse, d’acord, però què ha de passar per tal de no obtenir directament un forat negre?
Si les estrelles neixen i moren expulsant residus a l’espai interestel·lar, quina diferència d’ingredients hi ha entre les estrelles primigènies i les actuals? Quines conseqüències té?
A la propera xerrada tractarem aquestes qüestions i alguna més d’acord amb les teories més recents de formació estel·lar."
Adjuntem invitació: Conferència20181009 .jpg
Dimarts 18 de juny - Secció 1 d'Estudi de l'Univers
A càrrec de Josep Bordes, soci d'ASTER.
ESTRELLES DE NEUTRONS
- Restes de Supernoves. Col·lapse d'estrelles de gran massa.
- Compressió dels àtoms del nucli: els electrons es fonen amb els protons i es transformen en neutrons.
- NICER: un explorador instal·lat en l'ISS que fa el seguiment de les estrelles de neutrons.
- Els púlsars. Estels de neutrons que giren a altes velocitats sobre sí mateixos.
- Camp gravitatori. Radiacions. Rellotges de precisió.
- Breu història dels púlsars.
19.00 hores
Dimarts 23 de febrer a les 19h: Estudi de l'Univers
A càrrec de Josep Bordes, president d'Aster
LES TEORIES DES DE L’INICI DE L’UNIVERS FINS LA FORMACIÓ D’ESTRELLES I GALÀXIES
1- La teoria del Big Bang presenta dubtes com l’anomenat problema de l’horitzó i el de la curvatura en la geometria de l’univers.
El model de la inflació que Alan Guth va desenvolupar a partir de 1979 permet donar una resposta prou satisfactòria a aquests dubtes?. Han aconseguit els seus continuadors progresos prou rellevants?
La pols interestel·lar va enterbolir els resultats del telescopi BICEP2 a l’Antàrtida, que intentaba aclarir l’empremta de les ones gravitacionals en la Radiació Còsmica de Fons, CMB. Res concret, de moment, en aquesta recerca.
Teoria de la gran unificació (GUT): la quantitat de matèria en l'univers en comparació amb l'escassa quantitat d'antimatèria. La GUT explica totes les forces fonamentals conegudes per la física clàssica a excepció de la gravetat. Si la gravetat és la única força que actua a gran escala com pot ser que l’expansió de l’univers s’acceleri?
2- L’aparició de la matèria. Plasma calent ionitzat primigeni. Nucleosíntesi. Bariogènesi.
3- Formació de poblacions d’estrelles III,II i I.
4- Formació inicial de les galàxies.
Dijous 27 de març a les 18h30: Conferència: L'origen dels elements químics. (Presencial i seguiment online)
Ponent: Xavier Giménez Font. Professor titular del Departament de Ciència de Materials i Química Física des del 1993. Docent en Química Ambiental i Química Física de Materials, i investigador en simulació computacional de reaccions químiques i en innovació docent. Ha investigat a la Universitat de Perusa (Itàlia), al Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) de París i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Autor d’un centenar d’articles científics, també exerceix com a divulgador científic.
"Com ho fan, les estrelles, per fabricar els elements químics? Hi ha més llocs a l'Univers on funcionin aquestes fàbriques de matèria? Gràcies als grans telescopis, als acceleradors de partícules i als ordinadors més sofisticats, avui podem saber com funciona la síntesi dels components bàsics de la natura. En aquesta xerrada es fa un repàs dels espectaculars esdeveniments còsmics —alguns de sorprenents i insospitats— que produeixen els components de la taula periòdica dels elements químics.".
