Headline news
Number of results 5 for cosmocaixa

31/05/2019 - CONFERÈNCIA - TROBADA: FOTOGRAFIANT L'INVISIBLE: PRIMERA IMATGE D'UN FORAT NEGRE
CONFERÈNCIA - TROBADA A COSMOCAIXA
FOTOGRAFIANT L'INVISIBLE: PRIMERA IMATGE D'UN FORAT NEGRE


Els forats negres, els objectes més extravagants predits per la teoria de la relativitat general d’Einstein, són regions de l’espai de la qual l’enorme massa produeix la singularitat o “forat” on la gravetat és tan alta que ni tan sols la llum pot escapar. Aquest mes d'abril s'ha aconseguit fotografiar per primera vegada a un d'ells, després d'unir els senyals rebuts pels diferents radiotelescopis que conformen el Telescopi Horitzó de Successos, un telescopi virtual tan gran com tota la Terra.
Aquest forat negre, la imatge del qual ha estat captada gràcies a una col·laboració internacional de més de 200 astrofísics, es troba a uns 55 milions d'anys llum de la Terra, al centre de la galàxia M87, i en la seva imatge s'aprecia l'horitzó de successos delineat per la llum de la matèria que gira al seu voltant. L'anell de llum és tan gran com 20 sistemes solars, i només pot estar produït per un forat negre tan immens com 6.500 milions de vegades la massa del nostre Sol.
L'astrofísic José Luis Fernández Gómez, investigador de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (CSIC), membre del consorci internacional Event Horizon Telescope i principal desenvolupador d'uns dels algoritmes informàtics usats en l'obtenció de la imatge del forat negre, ens explicarà els detalls de aquesta fita astronòmic.
Entrades a: https://cosmocaixa.es/ca/fichaactividad?entryId=172260

04/03/2019 - Cicle de conferències “50 anys de l’arribada a la Lluna” a Cosmocaixa
50 ANYS DE L'ARRIBADA A LA LLUNA: UN GRAN IMPULS D'AVENÇOS CIENTÍFICS
DEL 12 DE FEBRER DEL 2019 A 9 D'ABRIL DEL 2019

El 50è aniversari de l'arribada de la primera missió tripulada a la Lluna constitueix el moment ideal per reflexionar des de la perspectiva actual sobre els desafiaments que aquest repte ha significat per a la humanitat. Aquest cicle de conferències ens ofereix l'oportunitat de descobrir aspectes menys coneguts de les exploracions espacials gràcies a alguns dels seus protagonistes.

També coneixerem les últimes dades astrofísiques relatives al nostre satèl·lit i el sistema solar, i també descobrirem com s'havien imaginat l'arribada a la Lluna autors molt diversos, com ara Hergé, que ho va fer a través de l'entranyable Tintín. Finalment, comptarem amb la presència d'una astronauta que ens revelarà el que significa avui exercir aquesta professió i els reptes futurs que ens ofereix l'espai.

Consulta la informació del cicle aquí.

Conferencia de Jordi Bozzo, Soci d'Aster, el Dimarts 9 d'abril, a les 19 h "A LA RECERCA DE CIVILITZACIONS EXTRATERRESTRESREPLANTEJANT LA PARADOXA DE FERMI"
Informació aquí

07/01/2019 - Conferència: UN NOU VEÍ: EL DESCOBRIMENT DEL PLANETA BARNARD B
Dia 16 de Gener de 2019, Conferència: UN NOU VEÍ: EL DESCOBRIMENT DEL PLANETA BARNARD B

Ignasi Ribas, Director de l’IEEC i cap  de l’equip que ha descobert l’exoplaneta Barnard b, ferà una conferència a CosmoCaixa el dia 16.01 a les 19 hores sobre aquest important descobriment. Cal reservar les entrades de 5€ amb una reducció del 50% pels clients de CaixaBank.

Link: https://cosmocaixa.es/ca/el-nostre-nou-vei_at126382

10/04/2018 - CONFERÈNCIA: Francesc Aragó i Roig, el gran científic català poc conegut, precursor de l’electromagnetisme i la relativitat
«Francesc Aragó i Roig, el gran científic català poc conegut, precursor de l’electromagnetisme i la relativitat»
 

Data: dimecres 25 d’abril de 2018
Hora: 18.30 hores
Lloc: Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona)
 
Conferenciant
Carles Paul Recarens, llicenciat en ciències físiques per la Universitat de Barcelona, màster en física i matemàtiques aplicades per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), màster en història de la ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona, expert tècnic d’Eurostars, professor de l’Escola Superior Politècnica de Mataró i doctorand del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC.
 
Moderador
Ricard Bosch Tous, de la Junta de la Societat Catalana de Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans.
 
Descripció
Francesc Aragó fou el descobridor del disc que porta el seu nom (disc d’Aragó), un experiment científic que es va reproduir en tots els laboratoris de física del segle xix. Això va convertir aquest segle en el de les ciències físiques i va comportar l’inici d’una nova revolució científica, la revolució de les màquines elèctriques.
Dotat d’una gran cultura científica, una gran curiositat intel·lectual i una destresa manual envejable que li feu posar a punt els experiments i les mesures d’Ampère, va dedicar temps a l’astronomia, la geofísica, la meteorologia, la termodinàmica, l’òptica, la fotografia i l’electromagnetisme.
Generalment és recordat com a astrònom, col·laborador de Pierre Méchain en la mesura geodèsica del quadrant del meridià terrestre entre Dunkerque i Barcelona, per haver definit el metre i per haver acabat els càlculs quan Méchain morí a causa de beure aigua contaminada a Castelló.
Malgrat que va desenvolupar tota la carrera científica a l’Observatori de París, des del 1805 fins a la seva mort, el 1853, reivindiquem Aragó com un gran físic experimental que posà en discussió tota la física newtoniana i feu necessària la relativitat d’Einstein.
 
La conferència es retransmetrà en directe per Internet.

28/03/2018 - CICLE DE CONFERÈNCIES LES NOVES FRONTERES DE L'ASTROFÍSICA
A Cosmocaixa comença el dimecres 4 d’abril a les 19h un cicle de conferències al voltant de l'exposició La bellesa de l'univers, “Les noves fronteres de l’astrofísica” on quatre experts en aquesta branca científica ens explicaran quins són els últims descobriments en astrofísica i les seves aplicacions.
   Dimecres 4 d’abrilPúlsars: monstres magnètics i futurs GPS per a viatges interestel·lars. A càrrec de Nanda Rea, investigadora de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC), de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i de l'Anton Pannekoek Institute, University of Amsterdam.
   Dimecres 11 d’abrilObservant la llum de l'univers més llunyà. A càrrec de Licia Verde, Investigadora d'ICREA  i de l'Institut de Ciències del Cosmos (ICC), Universitat de Barcelona.
   Dimecres 2 de maigL'albor de l'astronomia d'ones gravitacionals. A càrrec de Alicia M. Sintes Olives, Professora Titular de Física Teòrica i Investigadora Principal de la Col·laboració Científica LIGO a la Universitat de les Illes Balears.
   Dimecres 9 de maigLes llunes glaçades dels gegants gasosos com a possibles hàbitats. A càrrec de Athena Coustenis, Investigadora de LESIA, Observatoire de Paris, PSL-Research Univ., CNRS, Univ. Paris 6, Sorbonne Univ., Univ. Paris-Diderot, Sorbonne Paris-Cité.

All sections | Sections | All articles | All languages | RSS news feed