| Dimarts 23 de gener a las 19h: Taller "Física i Astronomia" (Presencial i seguiment online) A càrrec d'Emilio Llorente i Pere Closas, socis d'Aster. La sessió es dedicarà a càlculs astronòmics, basats en la teoria del cos negre. En particular farem els càlculs següents: El descobriment de les nanes blanques. Es tracta d’estrelles de temperatura elevada però emissores de una quantitat no excessivament gran d’energia. L’única explicació física possible és que la superfície emissora ha de ser petita. Repassarem la història del descobriment de les primeres nanes blanques. Comprovarem que s’obtenen valors dintre del que diu la literatura científica. Primera estimació aproximada de la temperatura superficial dels planetes del Sistema Solar. Variació de la temperatura de la superfície de la Lluna (zona equatorial) al llarg de una volta a la Terra (i d’una volta sobre ella mateixa) |
|
||||||||||||||||
| Dimarts 30 de gener a les 19h: Conferència: "D’Apol·lo a Artemis: Per què tornem a la Lluna? " (Presencial i seguiment online) Ponent: Marina Martínez és doctora en Ciències Planetàries i de la Terra per la University of New Mexico (USA) (2021), Llicenciada en Geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (2013) i Màster en Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia per la Universitat de Barcelona (2015). "El nostre sistema solar es va formar per col·lapse gravitacional d’un nucli dens en un núvol molecular que rota al voltant de la galàxia. Aquell nucli va esdevenir el Sol, alimentant-se de pràcticament tot el gas i pols que rotava en un pla equatorial al voltant del Sol naixent. Quan el gas va començar a baixar de temperatura, es van condensar els primers minerals sòlids, però el sistema era tan violent que la majoria no sobrevivien a aquell escenari. Pocs cossos (asteroides) van sobreviure, i gràcies a aquests, al cap d’unes desenes de milions d’anys més tard es van formar els planetes rocosos, entre ells, la nostra Terra. Durant la formació de la Terra encara parcialment fosa, però, un protoplaneta de la mida de Mart, Teia, va impactar amb ella. L’impacte va ser plàstic, i és possible que una gran part del mantell de Teia quedés soterrat a l’interior de la Terra. D’aquell impacte va sorgir la Lluna. L’interior de la Lluna va evolucionar com un cos diferenciat amb un nucli, un mantell i una escorça. Més tard, el vulcanisme intens va reomplir de lava cràters d’impacte. Les 6 missions Apol·lo que van allunar entre el 1969 i el 1972 van retornar 382 kg de material, tant roques (basalts, bretxes, dunites, troctolites, anortosites, vidres volcànics, etc.), com sòl lunar, el qual ens ha ajudat a entendre els processos que van originar la Lluna i com ha evolucionat al llarg del temps. Tanmateix, aquestes mostres només representen una petita proporció de la Lluna, i a més, l’avenç tecnològic en instrumentació d’anàlisi de les últimes dues dècades ha generat noves preguntes que encara esperen resposta, posant de manifest la complexitat per entendre l’origen i l’evolució de la lluna. Exemples d’això son les precisions cada cop més altes en datació de roques, fent que l’actual model d’evolució lunar sigui inconsistent, o la detecció d’aigua que va començar als anys 2000. Per això, dins dels objectius científics de la missió Artemis hi ha explorar la possibilitat d’aigua congelada soterrada en cràters permanentment en ombra, així com recollir mostres de roques més representatives de l’escorça i mantell lunars. En aquesta xerrada repassaré els secrets que amaguen les roques lunars i part del treball que realitzaré com a encarregada de l’anàlisi de roques que retornaran de la missió Artemis III. " |
|
||||||||||||||
| Dijous 1 de febrer a les 19h: Conferència "Els Superconductors: què es pot fer amb ells?" (Presencial i seguiment online) Ponent: Dr. Xavier Granados ha desenvolupat la seva recerca sobre materials superconductors a l'Institut del CSIC de Ciència de Materials de Barcelona, ICMAB-CSIC, desenvolupant aplicacions de superconductors. Ha contribuït a desenvolupar nous sistemes per a l'estabilitat de la xarxa, l'eficiència de la xarxa, l'emmagatzematge d'energia i nous conceptes per a generadors més lleugers i eficients per a vent i motors. Limitadors de corrent, cables HTS, imants per a l'emmagatzematge d'energia magnètica i reactors de fusió. Actualment, és Científic vinculat ad honorem a Icmab contribuint al desenvolupament dels procediments de fabricació de sistemes de cribratge HTS amb aplicació en ressonadors i acceleradors d'alta energia col·laborant amb el CERN. És membre de diverses plataformes de recerca i contribueix al projecte de la UE Històries vinculades a l'aliança EERA i la col·laboració COST. Ha col·laborat amb més de 150 publicacions i 7 patents. "El gran desenvolupament científic-tecnològic del segle XIX va obrir noves preguntes inesperades sobre el comportament dels materials a baixes temperatures, properes al zero absolut. Son tots el gasos licuables? Poden solidificar? El més resistent va ser l’heli que va ser descobert en 1868 per els astrònoms Pierre Janssen i Norman Lokyer en el mateix eclipsi de Sol, analitzant l’expectre de la llum. Van descubrir un nou element: l’Heli. Afortunadament, es va descubrir Heli a la Terra, en Estats Units. En analitzar les seves propietats, es va veure la gran dificultat de poder-lo licuar. Una nova carrera tecnològica va ser aconseguir refredar-lo prou. En 1908 Heike Kammerlingh Onnes va aconseguir licuar l'Heli a una temperatura de 4,2K. El seu laboratori a Leiden es va convertir en referent dels estudiosos de les propietats dels materials. Com es comporten el materials a baixa temperatura? Els conductors elèctrics tenen menys resistència quant es refreden però, i si es refreden molt? Ell va utilizar la seva licuadora d’Heli per mesurar la resistivitat del mercuri i va observar que bruscament es feia zero als voltants de 4K. El mercuri va mostrar una nova propietat: és superconductor. Hi ha més materials? Quines altres propietats tenen? Què es pot fer amb ells?" |
|
||||||||||||||
| Dimarts 6 de febrer a las 19h Astrofotografía (Online i seguiment presencial) A càrrec de José Muñoz, soci d'Aster Reunió informal, al estil de les trobades que es realitzaven cada dimarts al local, on s'ensenyen i es comenten les fotos realitzades, es pregunten dubtes, es comenta l'actualitat, i es passa una bona estona parlant d'astronomia. |
|
||||||||||||||||
| Dijous 8 de febrer a les 19h: Conferència "Els propers eclipsis de Sol a la península ibérica" (Presencial i seguiment online) Ponent: Josep Masalles, soci d'Aster. "Els propers anys 2026, 2027 i 2028 podrem gaudir a prop de casa nostra d'un dels espectacles més meravellosos de la Natura com són els Eclipsis totals i anulars de Sol. El darrer eclipsi total de Sol que es va poder observar a la península va ser al 1905 i ara podrem gaudir de la seva observació el 12 d'agost del 2026 i el 2 d'agost del 2027. A més a més hi haurà un eclipsi anular el 26 de gener de 2028. En la conferència explicarem el fenomen astronòmic i com programar-lo, observar-lo amb seguretat, realitzar fotografies i en definitiva com gaudir i viure l'important esdeveniment." |
|
||||||||||||||
| Dimarts 13 de febrer a les 19h: Conferència "L’astrologia: Què ens cal saber als astrònoms? Un resum d’estudis empírics" (Presencial i seguiment online) Ponent: Jordi Bozzo Mulet, soci i expresident d’Aster, Doctor en Biologia i Màster en Astronomia i Astrofísica. "Probablement no hi ha res que tregui més de polleguera a un astrònom que el confonguin amb un astròleg, aquells que es dediquen als horòscops i els signes del zodíac. Però pocs astrònoms sabrien descriure l’astrologia amb un mínim de coneixement, ni sabrien dir quines dades experimentals i estudis empírics hi ha que rebatin l’una contra l’altra. “Coneix el teu enemic”, va dir Sun Tzu, el pensador i estratega xinès cap a l'any 500 abans de la nostra era. Amb aquesta intenció, es presenta una xerrada on s’expliquen els trets característics de l’astrologia i s’ofereix una introducció als més de 1000 estudis existents que han posat a prova les tesis astrològiques." |
|
||||||||||||||
