| Dimarts 16 de gener a les 19h Astrofotografía (Online i seguiment presencial) A càrrec de José Muñoz, soci d'Aster Reunió informal, al estil de les trobades que es realitzaven cada dimarts al local, on s'ensenyen i es comenten les fotos realitzades, es pregunten dubtes, es comenta l'actualitat, i es passa una bona estona parlant d'astronomia. |
|
||||||||||||||||
| Dimecres 17 de gener a les 19h: Llegim-ciència-ficció A càrrec de Marta Martínez i Yolanda Rodríguez, sòcies d'Aster Trobades on posarem en comú les nostres impressions i opinions sobre la novel·la llegida: "Un mundo feliz" (1932) d'en Aldous Huxley, amb 276 pàgines. Per seguir informats del tema uniu-vos al canal #llegim-ciència-ficció |
|
||||||||||||||||
| Dijous 18 de gener a les 19h: Aurores boreals, la dansa de les llums. (Presencial i seguiment online) A càrrec de Nino Lara, soci d'Aster Introducció a les aurores boreals, visió des de diferents disciplines: tècniques, artístiques i històriques. |
|
||||||||||||||||
| Dissabte 20 de gener a les 10h: Taller solar (Pràctic) a la Pl. Mireia A càrrec de Judith Ardèvol, Pere Closas i Jordi Marco, socis d'Aster. Iniciem aquestes trobades mensuals enfocades a formar els socis perquè puguin fer divulgació durant les observacions públiques solars. Practicarem el muntatge i ajust dels telescopis d'Aster per a observar el sol (no cal coneixements previs ni telescopi propi). Les primeres sessions estaran enfocades a practicar per a les observacions públiques. Així tots els participants muntaran, ajustaran i desmuntaran els telescopis. També s'explicarà quina informació donem als visitants en cada tipus de telescopi, perquè així se'ls pugui atendre tant si s'està en un telescopi com si s'està donant suport. En acabar cada sessió, tots aquells que puguem anirem a fer un vermut abans de marxar. En properes sessions també ens introduirem en el seguiment solar. Els nostres socis especialistes en seguiment solar ens explicaran com comptar les taques, fer reports,... Possiblement això ho començarem amb una classe teòrica a la Seu, i després ja farem sortides un cop al mes per a practicar com fer el seguiment del Sol. Us animem a participar-hi! |
|
||||||||||||||
| Dimarts 23 de gener a las 19h: Taller "Física i Astronomia" (Presencial i seguiment online) A càrrec d'Emilio Llorente i Pere Closas, socis d'Aster. La sessió es dedicarà a càlculs astronòmics, basats en la teoria del cos negre. En particular farem els càlculs següents: El descobriment de les nanes blanques. Es tracta d’estrelles de temperatura elevada però emissores de una quantitat no excessivament gran d’energia. L’única explicació física possible és que la superfície emissora ha de ser petita. Repassarem la història del descobriment de les primeres nanes blanques. Comprovarem que s’obtenen valors dintre del que diu la literatura científica. Primera estimació aproximada de la temperatura superficial dels planetes del Sistema Solar. Variació de la temperatura de la superfície de la Lluna (zona equatorial) al llarg de una volta a la Terra (i d’una volta sobre ella mateixa) |
|
||||||||||||||||
| Dimarts 30 de gener a les 19h: Conferència: "D’Apol·lo a Artemis: Per què tornem a la Lluna? " (Presencial i seguiment online) Ponent: Marina Martínez és doctora en Ciències Planetàries i de la Terra per la University of New Mexico (USA) (2021), Llicenciada en Geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (2013) i Màster en Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia per la Universitat de Barcelona (2015). "El nostre sistema solar es va formar per col·lapse gravitacional d’un nucli dens en un núvol molecular que rota al voltant de la galàxia. Aquell nucli va esdevenir el Sol, alimentant-se de pràcticament tot el gas i pols que rotava en un pla equatorial al voltant del Sol naixent. Quan el gas va començar a baixar de temperatura, es van condensar els primers minerals sòlids, però el sistema era tan violent que la majoria no sobrevivien a aquell escenari. Pocs cossos (asteroides) van sobreviure, i gràcies a aquests, al cap d’unes desenes de milions d’anys més tard es van formar els planetes rocosos, entre ells, la nostra Terra. Durant la formació de la Terra encara parcialment fosa, però, un protoplaneta de la mida de Mart, Teia, va impactar amb ella. L’impacte va ser plàstic, i és possible que una gran part del mantell de Teia quedés soterrat a l’interior de la Terra. D’aquell impacte va sorgir la Lluna. L’interior de la Lluna va evolucionar com un cos diferenciat amb un nucli, un mantell i una escorça. Més tard, el vulcanisme intens va reomplir de lava cràters d’impacte. Les 6 missions Apol·lo que van allunar entre el 1969 i el 1972 van retornar 382 kg de material, tant roques (basalts, bretxes, dunites, troctolites, anortosites, vidres volcànics, etc.), com sòl lunar, el qual ens ha ajudat a entendre els processos que van originar la Lluna i com ha evolucionat al llarg del temps. Tanmateix, aquestes mostres només representen una petita proporció de la Lluna, i a més, l’avenç tecnològic en instrumentació d’anàlisi de les últimes dues dècades ha generat noves preguntes que encara esperen resposta, posant de manifest la complexitat per entendre l’origen i l’evolució de la lluna. Exemples d’això son les precisions cada cop més altes en datació de roques, fent que l’actual model d’evolució lunar sigui inconsistent, o la detecció d’aigua que va començar als anys 2000. Per això, dins dels objectius científics de la missió Artemis hi ha explorar la possibilitat d’aigua congelada soterrada en cràters permanentment en ombra, així com recollir mostres de roques més representatives de l’escorça i mantell lunars. En aquesta xerrada repassaré els secrets que amaguen les roques lunars i part del treball que realitzaré com a encarregada de l’anàlisi de roques que retornaran de la missió Artemis III. " |
|
||||||||||||||
