| Dijous 18 de gener a les 19h: Aurores boreals, la dansa de les llums. (Presencial i seguiment online) A càrrec de Nino Lara, soci d'Aster Introducció a les aurores boreals, visió des de diferents disciplines: tècniques, artístiques i històriques. |
|
||||||||||||||||
| Dissabte 20 de gener a les 10h: Taller solar (Pràctic) a la Pl. Mireia A càrrec de Judith Ardèvol, Pere Closas i Jordi Marco, socis d'Aster. Iniciem aquestes trobades mensuals enfocades a formar els socis perquè puguin fer divulgació durant les observacions públiques solars. Practicarem el muntatge i ajust dels telescopis d'Aster per a observar el sol (no cal coneixements previs ni telescopi propi). Les primeres sessions estaran enfocades a practicar per a les observacions públiques. Així tots els participants muntaran, ajustaran i desmuntaran els telescopis. També s'explicarà quina informació donem als visitants en cada tipus de telescopi, perquè així se'ls pugui atendre tant si s'està en un telescopi com si s'està donant suport. En acabar cada sessió, tots aquells que puguem anirem a fer un vermut abans de marxar. En properes sessions també ens introduirem en el seguiment solar. Els nostres socis especialistes en seguiment solar ens explicaran com comptar les taques, fer reports,... Possiblement això ho començarem amb una classe teòrica a la Seu, i després ja farem sortides un cop al mes per a practicar com fer el seguiment del Sol. Us animem a participar-hi! |
|
||||||||||||||
| Dimarts 23 de gener a las 19h: Taller "Física i Astronomia" (Presencial i seguiment online) A càrrec d'Emilio Llorente i Pere Closas, socis d'Aster. La sessió es dedicarà a càlculs astronòmics, basats en la teoria del cos negre. En particular farem els càlculs següents: El descobriment de les nanes blanques. Es tracta d’estrelles de temperatura elevada però emissores de una quantitat no excessivament gran d’energia. L’única explicació física possible és que la superfície emissora ha de ser petita. Repassarem la història del descobriment de les primeres nanes blanques. Comprovarem que s’obtenen valors dintre del que diu la literatura científica. Primera estimació aproximada de la temperatura superficial dels planetes del Sistema Solar. Variació de la temperatura de la superfície de la Lluna (zona equatorial) al llarg de una volta a la Terra (i d’una volta sobre ella mateixa) |
|
||||||||||||||||
| Dimarts 30 de gener a les 19h: Conferència: "D’Apol·lo a Artemis: Per què tornem a la Lluna? " (Presencial i seguiment online) Ponent: Marina Martínez és doctora en Ciències Planetàries i de la Terra per la University of New Mexico (USA) (2021), Llicenciada en Geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (2013) i Màster en Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia per la Universitat de Barcelona (2015). "El nostre sistema solar es va formar per col·lapse gravitacional d’un nucli dens en un núvol molecular que rota al voltant de la galàxia. Aquell nucli va esdevenir el Sol, alimentant-se de pràcticament tot el gas i pols que rotava en un pla equatorial al voltant del Sol naixent. Quan el gas va començar a baixar de temperatura, es van condensar els primers minerals sòlids, però el sistema era tan violent que la majoria no sobrevivien a aquell escenari. Pocs cossos (asteroides) van sobreviure, i gràcies a aquests, al cap d’unes desenes de milions d’anys més tard es van formar els planetes rocosos, entre ells, la nostra Terra. Durant la formació de la Terra encara parcialment fosa, però, un protoplaneta de la mida de Mart, Teia, va impactar amb ella. L’impacte va ser plàstic, i és possible que una gran part del mantell de Teia quedés soterrat a l’interior de la Terra. D’aquell impacte va sorgir la Lluna. L’interior de la Lluna va evolucionar com un cos diferenciat amb un nucli, un mantell i una escorça. Més tard, el vulcanisme intens va reomplir de lava cràters d’impacte. Les 6 missions Apol·lo que van allunar entre el 1969 i el 1972 van retornar 382 kg de material, tant roques (basalts, bretxes, dunites, troctolites, anortosites, vidres volcànics, etc.), com sòl lunar, el qual ens ha ajudat a entendre els processos que van originar la Lluna i com ha evolucionat al llarg del temps. Tanmateix, aquestes mostres només representen una petita proporció de la Lluna, i a més, l’avenç tecnològic en instrumentació d’anàlisi de les últimes dues dècades ha generat noves preguntes que encara esperen resposta, posant de manifest la complexitat per entendre l’origen i l’evolució de la lluna. Exemples d’això son les precisions cada cop més altes en datació de roques, fent que l’actual model d’evolució lunar sigui inconsistent, o la detecció d’aigua que va començar als anys 2000. Per això, dins dels objectius científics de la missió Artemis hi ha explorar la possibilitat d’aigua congelada soterrada en cràters permanentment en ombra, així com recollir mostres de roques més representatives de l’escorça i mantell lunars. En aquesta xerrada repassaré els secrets que amaguen les roques lunars i part del treball que realitzaré com a encarregada de l’anàlisi de roques que retornaran de la missió Artemis III. " |
|
||||||||||||||
| Dijous 1 de febrer a les 19h: Conferència "Els Superconductors: què es pot fer amb ells?" (Presencial i seguiment online) Ponent: Dr. Xavier Granados ha desenvolupat la seva recerca sobre materials superconductors a l'Institut del CSIC de Ciència de Materials de Barcelona, ICMAB-CSIC, desenvolupant aplicacions de superconductors. Ha contribuït a desenvolupar nous sistemes per a l'estabilitat de la xarxa, l'eficiència de la xarxa, l'emmagatzematge d'energia i nous conceptes per a generadors més lleugers i eficients per a vent i motors. Limitadors de corrent, cables HTS, imants per a l'emmagatzematge d'energia magnètica i reactors de fusió. Actualment, és Científic vinculat ad honorem a Icmab contribuint al desenvolupament dels procediments de fabricació de sistemes de cribratge HTS amb aplicació en ressonadors i acceleradors d'alta energia col·laborant amb el CERN. És membre de diverses plataformes de recerca i contribueix al projecte de la UE Històries vinculades a l'aliança EERA i la col·laboració COST. Ha col·laborat amb més de 150 publicacions i 7 patents. "El gran desenvolupament científic-tecnològic del segle XIX va obrir noves preguntes inesperades sobre el comportament dels materials a baixes temperatures, properes al zero absolut. Son tots el gasos licuables? Poden solidificar? El més resistent va ser l’heli que va ser descobert en 1868 per els astrònoms Pierre Janssen i Norman Lokyer en el mateix eclipsi de Sol, analitzant l’expectre de la llum. Van descubrir un nou element: l’Heli. Afortunadament, es va descubrir Heli a la Terra, en Estats Units. En analitzar les seves propietats, es va veure la gran dificultat de poder-lo licuar. Una nova carrera tecnològica va ser aconseguir refredar-lo prou. En 1908 Heike Kammerlingh Onnes va aconseguir licuar l'Heli a una temperatura de 4,2K. El seu laboratori a Leiden es va convertir en referent dels estudiosos de les propietats dels materials. Com es comporten el materials a baixa temperatura? Els conductors elèctrics tenen menys resistència quant es refreden però, i si es refreden molt? Ell va utilizar la seva licuadora d’Heli per mesurar la resistivitat del mercuri i va observar que bruscament es feia zero als voltants de 4K. El mercuri va mostrar una nova propietat: és superconductor. Hi ha més materials? Quines altres propietats tenen? Què es pot fer amb ells?" |
|
||||||||||||||
| Dimarts 6 de febrer a las 19h Astrofotografía (Online i seguiment presencial) A càrrec de José Muñoz, soci d'Aster Reunió informal, al estil de les trobades que es realitzaven cada dimarts al local, on s'ensenyen i es comenten les fotos realitzades, es pregunten dubtes, es comenta l'actualitat, i es passa una bona estona parlant d'astronomia. |
|
||||||||||||||||
