Number of results 6
for conferencia
24/01/2020 - Conferència:" El nacimiento de la astronomía institucional en España en tiempos de la Ilustración"
Conferència:" El nacimiento de la astronomía institucional en España en tiempos de la Ilustración" que impartirà Rafael Bachiller García i que tindrà lloc el proper dilluns dia 10 de febrer de 2020 a les 19:00 hores, al Palau Montaner, la seu de la Delegació del Govern a Catalunya. En acabat, hi haurà una petita visita guiada a l'edifici, que és de Domènech i Montaner.
El Real Observatorio de Madrid fue fundado por iniciativa de Carlos III a sugerencia de Jorge Juan, si bien su decreto de constitución data de 1790, reinando ya Carlos IV. El edificio principal fue diseñado por Juan de Villanueva, situado en el llamado “Eje de las Ciencias” (junto con la Academia de Ciencias –ahora Museo del Prado- y el Jardín Botánico). Alberga una espléndida biblioteca, con numerosos libros antiguos, y parte de la colección de instrumentos. Desde sus mismos comienzos, las actividades desarrolladas en el Real Observatorio de Madrid han cubierto los campos de la astronomía y de las ciencias de la tierra. En la actualidad, alberga las sedes del Observatorio Astronómico Nacional y del Observatorio Geofísico Central.
Rafael Bachiller García es astrónomo y director del Observatorio Astronómico Nacional (IGN). Gestor del área de Astronomía del Plan Nacional de I+D +i, Secretario de la Comisión Nacional de Astronomía y Delegado español en los Consejos de Dirección de las mayores instituciones internacionales de Astronomía (ESO, IRAM, ALMA, etc.). Autor de más de cien publicaciones en congresos internacionales, unos 300 artículos de divulgación científica, varios libros, etc. Ha participado como investigador principal en más de doce proyectos nacionales e internacionales. Es miembro de numerosos grupos de investigación a nivel nacional e internacional.
El Real Observatorio de Madrid fue fundado por iniciativa de Carlos III a sugerencia de Jorge Juan, si bien su decreto de constitución data de 1790, reinando ya Carlos IV. El edificio principal fue diseñado por Juan de Villanueva, situado en el llamado “Eje de las Ciencias” (junto con la Academia de Ciencias –ahora Museo del Prado- y el Jardín Botánico). Alberga una espléndida biblioteca, con numerosos libros antiguos, y parte de la colección de instrumentos. Desde sus mismos comienzos, las actividades desarrolladas en el Real Observatorio de Madrid han cubierto los campos de la astronomía y de las ciencias de la tierra. En la actualidad, alberga las sedes del Observatorio Astronómico Nacional y del Observatorio Geofísico Central.
Rafael Bachiller García es astrónomo y director del Observatorio Astronómico Nacional (IGN). Gestor del área de Astronomía del Plan Nacional de I+D +i, Secretario de la Comisión Nacional de Astronomía y Delegado español en los Consejos de Dirección de las mayores instituciones internacionales de Astronomía (ESO, IRAM, ALMA, etc.). Autor de más de cien publicaciones en congresos internacionales, unos 300 artículos de divulgación científica, varios libros, etc. Ha participado como investigador principal en más de doce proyectos nacionales e internacionales. Es miembro de numerosos grupos de investigación a nivel nacional e internacional.
05/06/2019 - CONFERÈNCIA Agustí Canelles
CONFERÈNCIA sobre el perfil biogràfic i aportacions cientifiques d’Agusti Canelles (1765-1818)
Astrònom i impulsor de la navegació científica a Catalunya
DIrector de l'Escola de Nàutica
La conferència forma part dels actes programats amb motiu del 250 Aniversari de la Facultat de Nàutica de Barcelona
Lloc: Facultat de Nàutica de Barcelona- Pl Palau
Data i hora: 13 de juny a 19 hores
Astrònom i impulsor de la navegació científica a Catalunya
DIrector de l'Escola de Nàutica
La conferència forma part dels actes programats amb motiu del 250 Aniversari de la Facultat de Nàutica de Barcelona
Lloc: Facultat de Nàutica de Barcelona- Pl Palau
Data i hora: 13 de juny a 19 hores
31/05/2019 - CONFERÈNCIA - TROBADA: FOTOGRAFIANT L'INVISIBLE: PRIMERA IMATGE D'UN FORAT NEGRE
CONFERÈNCIA - TROBADA A COSMOCAIXA
FOTOGRAFIANT L'INVISIBLE: PRIMERA IMATGE D'UN FORAT NEGRE
Els forats negres, els objectes més extravagants predits per la teoria de la relativitat general d’Einstein, són regions de l’espai de la qual l’enorme massa produeix la singularitat o “forat” on la gravetat és tan alta que ni tan sols la llum pot escapar. Aquest mes d'abril s'ha aconseguit fotografiar per primera vegada a un d'ells, després d'unir els senyals rebuts pels diferents radiotelescopis que conformen el Telescopi Horitzó de Successos, un telescopi virtual tan gran com tota la Terra.
Aquest forat negre, la imatge del qual ha estat captada gràcies a una col·laboració internacional de més de 200 astrofísics, es troba a uns 55 milions d'anys llum de la Terra, al centre de la galàxia M87, i en la seva imatge s'aprecia l'horitzó de successos delineat per la llum de la matèria que gira al seu voltant. L'anell de llum és tan gran com 20 sistemes solars, i només pot estar produït per un forat negre tan immens com 6.500 milions de vegades la massa del nostre Sol.
L'astrofísic José Luis Fernández Gómez, investigador de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (CSIC), membre del consorci internacional Event Horizon Telescope i principal desenvolupador d'uns dels algoritmes informàtics usats en l'obtenció de la imatge del forat negre, ens explicarà els detalls de aquesta fita astronòmic.
Entrades a: https://cosmocaixa.es/ca/fichaactividad?entryId=172260
FOTOGRAFIANT L'INVISIBLE: PRIMERA IMATGE D'UN FORAT NEGRE
Els forats negres, els objectes més extravagants predits per la teoria de la relativitat general d’Einstein, són regions de l’espai de la qual l’enorme massa produeix la singularitat o “forat” on la gravetat és tan alta que ni tan sols la llum pot escapar. Aquest mes d'abril s'ha aconseguit fotografiar per primera vegada a un d'ells, després d'unir els senyals rebuts pels diferents radiotelescopis que conformen el Telescopi Horitzó de Successos, un telescopi virtual tan gran com tota la Terra.
Aquest forat negre, la imatge del qual ha estat captada gràcies a una col·laboració internacional de més de 200 astrofísics, es troba a uns 55 milions d'anys llum de la Terra, al centre de la galàxia M87, i en la seva imatge s'aprecia l'horitzó de successos delineat per la llum de la matèria que gira al seu voltant. L'anell de llum és tan gran com 20 sistemes solars, i només pot estar produït per un forat negre tan immens com 6.500 milions de vegades la massa del nostre Sol.
L'astrofísic José Luis Fernández Gómez, investigador de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (CSIC), membre del consorci internacional Event Horizon Telescope i principal desenvolupador d'uns dels algoritmes informàtics usats en l'obtenció de la imatge del forat negre, ens explicarà els detalls de aquesta fita astronòmic.
Entrades a: https://cosmocaixa.es/ca/fichaactividad?entryId=172260
25/03/2019 - charla, titulada "Supervientos: huracanes galácticos"
Este jueves 28 de marzo a las 19h retomamos el ciclo de conferencias Lucas Lara de divulgación. La charla, titulada "Supervientos: huracanes galácticos", será impartida por Sara Cazzoli (IAA-CSIC).
Tendrá lugar en el salón de actos del IAA y la entrada es libre. La conferencia se retransmitirá online en: www.youtube.com/iaaudc
Un saludo.
Supervientos: huracanes galácticos
Los supervientos galácticos, fenómenos comunes en las galaxias, son capaces de liberar una extraordinaria cantidad de energía y transportar material a grandes distancias. Su influencia sobre la galaxia anfitriona puede resultar de gran importancia, hasta el punto de que la formación de estos “huracanes galácticos” puede, incluso, determinar la vida de las galaxias. El estudio de estos fenómenos nos aporta algunas claves para resolver los enigmas de la astronomía moderna sobre la evolución de la galaxias.
Tendrá lugar en el salón de actos del IAA y la entrada es libre. La conferencia se retransmitirá online en: www.youtube.com/iaaudc
Un saludo.
Supervientos: huracanes galácticos
Los supervientos galácticos, fenómenos comunes en las galaxias, son capaces de liberar una extraordinaria cantidad de energía y transportar material a grandes distancias. Su influencia sobre la galaxia anfitriona puede resultar de gran importancia, hasta el punto de que la formación de estos “huracanes galácticos” puede, incluso, determinar la vida de las galaxias. El estudio de estos fenómenos nos aporta algunas claves para resolver los enigmas de la astronomía moderna sobre la evolución de la galaxias.
05/02/2018 - CICLE DE CONFERÈNCIES "LA CIÈNCIA VISTA A TRAVÉS DELS ULLS DE PREMIS NOBEL"
Cicle de conferències "La ciència vista a través dels ulls de Premis Nobel"
Aquest cicle, organitzat per l'Obra Social "la Caixa" i la Reial Acadèmia Europea de Doctors, se celebrarà a CosmoCaixa el primer semestre del 2018. El programa pretén acostar alguns aspectes interessants dels descobriments científics a les persones amb curiositat per aprendre i amb passió per descobrir, a través d'un cicle de conferències en el qual cinc celebritats del Premi Nobel exposaran la seva visió d'alguns temes estimulants, i de vegades controvertits, en les disciplines de medicina, química i física. Les persones guanyadores del Premi Nobel convidades són:6 de febrer: Ada Yonath. Química, Premi Nobel de Química 2009 pel descobriment que va fer de l'estructura dels ribosomes, macromolècules responsables de la síntesi de proteïnes. Les seves contribucions han permès la investigació en l'ús efectiu d'antibiòtics i el disseny de fàrmacs en els quals es redueixin els efectes secundaris.
20 de febrer: Erwin Neher. Biofísic, Premi Nobel de Medicina 1991 pel descobriment que va fer dels canals de comunicació entre les cèl·lules a través de corrents de ions i gràcies a una tècnica que va inventar per fer possible aquesta visualització.
22 de març: Richard Roberts. Bioquímic, Premi Nobel de Medicina 1993 pel descobriment que va fer sobre els introns, petits fragments d'ADN gràcies als quals es pot constatar que la informació que conté un gen no està disposada de manera contínua, sinó que es troba fraccionada.
26 d'abril: Jerome Friedman. Físic, Premi Nobel de Física 1990 pel descobriment dels quarks que va canviar la visió que teníem de l'estructura bàsica de la matèria i va alterar el desenvolupament futur de la física de partícules.
7 de juny: Sheldon Lee Glashow. Físic, Premi Nobel de Física 1979 pel model estàndard de la física de partícules elementals i la teoria electrodèbil.
Per més informació:
Descarregar Pfd: Aquí
Al web: Aquí
28/12/2017 - CICLE DE CONFERÈNCIES A VIC
Us trametem la programació de conferències prevista pel 1r trimestre del 2018 dels companys de l'Agrupació Astronòmica d'Osona.
